Educa't



Classificació de les xarxes socials

 

Les xarxes socials es poden classificar seguint diversos criteris. A continuació, vos presentam algunes d’aquestes classificacions:

 

 

SEGONS EL SEU ÚS:

 

Segons l'ús que se’n fa o segons el seu objectiu principal, Castañeda & Gutiérrez (2010) exposen que hi ha tres tipus de xarxes socials: 1. Xarxes socials professionals; 2. Xarxes socials generalistes o de contacte; 3. Xarxes socials especialitzades. Segons les autores:

 

  • Xarxes socials professionals: són aquelles que "han estat creades específicament per posar en contacte a professionals de tots els àmbits laborals facilitant d'aquesta manera als usuaris la creació i el manteniment d'una xarxa de contactes des del punt de vista laboral ". Són exemples de xarxes socials professionals plataformes com ara Xing o Linkedin; ambdues permeten "crear un perfil centrat en aspectes laborals i acadèmics".

 

  • Xarxes socials generalistes o de contacte: són aquelles, la finalitat principal de les quals és la de "posar en contacte i facilitar la comunicació entre diferents persones". Es tracta d'un ús "més relacionat amb l'oci i amb aspectes personals". Exemples: Facebook, Tuenti, Orkut, Hi5, Badoo, etc. La xarxa de contactes que l'individu estableix de manera on-line sol ser semblant o igual a la xarxa de contactes que es tenen de manera presencial.

                   

 

  • Xarxes socials especialitzades: són plataformes especialitzades en diferents àmbits (ja sigui música, fotografia, etc.).

No obstant això, Castañeda & Gutiérrez (2010) afirmen que és important destacar que, "encara que puguem agrupar les xarxes socials en funció de l'objectiu principal de cadascuna, els usos que cada membre fan d'aquestes no tenen per què coincidir amb la finalitat per a la que han estat creades ".


 

SEGONS LA SEVA TEMÀTICA I ELABORACIÓ:

 

    A continuació es farà distinció entre les xarxes socials verticals i horitzontals segons Castañeda, González & Serrano (2011).

 

  • Xarxes socials verticals: són programari (en línia o instal·lat al servidor) que permet la creació de llocs de xarxa social. És a dir, "solen servir per crear xarxes socials que girin al voltant d'un contingut o temàtica comuna a tots els usuaris. Segons De Haro (2010) citat a Castañeda, González & Serrano (2011), "aquestes xarxes socials poden aïllar totalment d'altres usuaris que puguin estar utilitzant el mateix servei. A més l'autor opina que, com a resultat, les RS creades a través d'aquestes aplicacions són més especialitzades que les xarxes socials horitzontals".

 

  • Xarxes socials horitzontals: "són aquelles plataformes de xarxa social en què l'usuari s'incorpora a una macrocomunidad preexistent, on gairebé qualsevol relació entre els seus membres és possible”.


 

SEGONS LA SEVA PRIVACITAT:

 

    Segons el que exposa Ponce (2012) en el monogràfic sobre aquest tema a  l’observatori tecnològic, existeixen xarxes socials obertes i xarxes socials tancades.

 

  • Xarxes socials obertes: permeten construir un perfil públic dins el sistema. Fan possible als usuaris un cert grau d’accessibilitat entre ells.

 

  • Xarxes socials tancades: es crea un perfil privat dins un sistema delimitat. Permeten als individus articular la seva llista d’altres usuaris amb qui compartir relacions i a més, se li atorga la potestat de decidir què vol compartir amb ells. També té la possibilitat de modificar aquests paràmetres de seguretat en qualsevol moment. Per tant, compten amb un nivell de protecció de les dades i informacions que una persona introdueix en la xarxa social.


 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

 

Castañeda, L. y Gutiérrez, I. (2010). Redes Sociales y otros tejidos online para conectar personas. En Castañeda, L. (Coord.): Aprendizaje con Redes Sociales. Tejidos educativos en los nuevos entornos. Sevilla: MAD Eduforma.

 

Castañeda, L.; González, V. & Serrano, J.L. (2011) Donde habitan los jóvenes: precisiones sobre un mundo de redes sociales. En Martínez, F. y solano, I. Comunicación y relaciones sociales de los jóvenes en la red. Alicante: Marfil. Obtingut el 13/05/2015 desde:

https://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/25353/1/castaneda_gonzalez_serrano.pdf

 

Enforex. La privacidad en las redes sociales. Obtingut el 24/05/2015 desde: https://www.enfolang.com/internacional/redes-sociales/privacidad-redes-sociales.html

 

Ponce, I. (2012) Monográfico: Redes Sociales. Clasificación de redes sociales. Ministerio de educación, cultura y deporte. Obtingut el 24/05/2015 desde: https://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redes-sociales?showall=1